Capitol 11

Jones s'apropava cada vegada mes als tres xics que estaven apinyats per a que no s'escoltara la conversa.

Nazareno: no vos adoneu de la gravetat de la situació? si per casualitat s'ha infectat no mes una mica, podriem acabar tots morts.

Pamela: i que vols que faça? deixar-ho en mig de tot l'apocalipsi?

Nazareno: Dons tindrem que actuar ràpid...

Aitor: Que proposes?

Nazareno: Tots sabem que l'única opció es assassinar-lo.

Pamela: QUE?? T'HAS TORNAT BOIG? COM VAS A ASSASSINAR A UN COMPANY?

De sobte tota la sala es va tornar cap al grupet de tres que havien format Aitor, Pamela i Nazareno.

Rubén: MENYS DE 5 MINUTS I JA VOLEU DESFER-VOS DE NOSALTRES?

Paula: Si ja ho m'ho veia vindre, tot el que ha passat t'ha trastornat del tot Nazareno.

Aitor: La millor opció no es assassinar-nos entre nosaltres. Es veritat que es perillós, però hem actuat a temps. Nazareno, confia en nosaltres per una vegada en la teua vida.

Nazareno: Seguix pensant que no es bona idea.

Va anar-se a un racó de la biblioteca on hi havia una tenda de campanya , va entrar i es va quedar en silenci tota la sala.

Paula: Esteu tots tranquils. Si voleu guardarem totes les armes en un armari tancat amb clau i no l'obrirem fins demà al mati quan s'en vagen a per menjar.

Andres: millor, així dormirem sense sobresalts.

Tots van començar a estirar a terra unes mantes improvisades amb cortines, o a tombar-se damunt d'alguna taula, hi havia mes tendes com la de Nazareno però no mes dormien en elles ell i Andres ara que estava recuperant-se. Poc a poc es van apagar totes les llanternes però quasi ningú aconseguix adormir-se pensant en el que havia passat minuts avanç.