Capitol 11

Jones s'apropava cada vegada mes als tres xics que estaven apinyats per a que no s'escoltara la conversa.

Nazareno: no vos adoneu de la gravetat de la situació? si per casualitat s'ha infectat no mes una mica, podriem acabar tots morts.

Pamela: i que vols que faça? deixar-ho en mig de tot l'apocalipsi?

Nazareno: Dons tindrem que actuar ràpid...

Aitor: Que proposes?

Nazareno: Tots sabem que l'única opció es assassinar-lo.

Pamela: QUE?? T'HAS TORNAT BOIG? COM VAS A ASSASSINAR A UN COMPANY?

De sobte tota la sala es va tornar cap al grupet de tres que havien format Aitor, Pamela i Nazareno.

Rubén: MENYS DE 5 MINUTS I JA VOLEU DESFER-VOS DE NOSALTRES?

Paula: Si ja ho m'ho veia vindre, tot el que ha passat t'ha trastornat del tot Nazareno.

Aitor: La millor opció no es assassinar-nos entre nosaltres. Es veritat que es perillós, però hem actuat a temps. Nazareno, confia en nosaltres per una vegada en la teua vida.

Nazareno: Seguix pensant que no es bona idea.

Va anar-se a un racó de la biblioteca on hi havia una tenda de campanya , va entrar i es va quedar en silenci tota la sala.

Paula: Esteu tots tranquils. Si voleu guardarem totes les armes en un armari tancat amb clau i no l'obrirem fins demà al mati quan s'en vagen a per menjar.

Andres: millor, així dormirem sense sobresalts.

Tots van començar a estirar a terra unes mantes improvisades amb cortines, o a tombar-se damunt d'alguna taula, hi havia mes tendes com la de Nazareno però no mes dormien en elles ell i Andres ara que estava recuperant-se. Poc a poc es van apagar totes les llanternes però quasi ningú aconseguix adormir-se pensant en el que havia passat minuts avanç.

Capitol 10

Tots preocupats pel braç d'Andres sense deixar de mirar al voltant per si d'un moment a altre sortia un zombie; van tocar a la porta de la biblioteca i desde dins es va escoltar una veu

Anonim: Contrasenya?

Pamela: Ni en 100 anys aconseguiré aprovar ètica.

A continuació es va obrir la porta silenciosament i l'ánonim que segons abans preguntava per la contrasenya es va quedar mirant el braç d'Andres.

Anonim: Que li ha pasat?

Aitor: Nos els em encontrat en la cantina quan anavem a per menjar, es van quedar atrapats, i mentre parlàvem un zombie a atacat a Andres al braç.

Anonim: Commmmmm? Heu traigut a un infectat???? I el menjar?

Pamela: No anaven a deixar-ho tirat, li em cortat el braç abans de que s'infectara del tot. I el menjar no el em pogut agafar perque ens han atacat.

Anonim:-Pamela i Aitor veniu amb mi anem a parlar perque estic flipant.

Pamela, Aitor i l'anonim es van anar a un cantó apartats a parlar i Jones va aprofitar per a preguntar-li a Paula qui era aquell xic i perque tenia aquell mal humor .

Jones:-Qui es?

Paula:-Es diu Nazareno es un xic que porta mes anys en l'institut que la tos. Sempre estava de bon humor però l'apocalipsi l'ha afectat al cap s'ha quedat boig! JAJAJA

Jones:-Que mala hi eres JAJA.

Jones es va apropar com si anara a preguntar-li alguna cosa a Pamela per a escoltar aquella conversació que tenia molt bona pinta.

Capitol 9

Es van apropar en fila índia a la porta de la cantina i amb un cop Jaime va tombar la porta apuntant amb la seua arma improvisada.No hi van trobar res, es com si ningú haguera estat ací en anys. Taules per terra, persianes descolgades inclús hi havia basura tirada per terra i la olor era insuportable.

Pamela-: Agg, ací fa olor a mort!

Aitor-: Tenim que fabricar mascares anti-gas.

Mentre tots es queixaven, Jaime i paula van inspeccionar la cantina, i segons despes es van incorporar a ells els seus companys.

Jones-: Heu escoltat un soroll?

Paula: No sigues gallina, novat.

CRUS-CRUS-CRUS-CRUS

Pamela-: eh, jo també l'he escoltat... ve de la barra.

Tots junts es van acostar lentament a la barra amb la intenció d'atacar tots a l'hora.

Jaime-: (Surrejant): Anem a la de 3. 1...2... i 3!!!

Van saltar tots damunt i uns crits vius i suplicant clemència els van sorprendre a tots.

Anonim-: No no no no per favor, no dispareu!!!

Anonim2: Som normals, estem vius!!

Aitor-: Peró si son nens!! Que feu ací?

Anònim-: Ens vam quedar atrapats ací quan tot el mon va fugir i fins ara ens hem quedat ací esperant a que ens arribe l'hora .

Pamela-: Mira, com un que jo em conec!

Jones-: Shhhh. Com vos crideu?

Anonim2-: Jo em dic Rubén, ell Andrés.

Paula-: Dons ja en som 3més en la comunitat.

Rubén-: Heu muntat una comunitat?

Jaime-: No hi ha temps per ha explicar-ho. Tenim companya...

De sobte van entrat 3 zombies per la porta just darrere d'on estava el nou recluta Andres i li va mossegar el braç. Ràpidament Aitor, Paula, Pamela i Jaime van atacar acabant amb tots i deixant a Andres a terra tremolant. Jones es va quedar paralitzat

de por observant la escena. 

Paula-: Anem, Ràpid Avanç de que vinguen mes. Tots van agafar a Andres i van eixir corren cap al seu refugi muntat a la biblioteca.

Capitol 8

Quan van arribar un só com de terratrèmol va alertara tot el mon.

Anònim-: ALAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRRMAAAAAAAAAAAAAAAAAA.

de sobte, tot el mon va tombar les taules a terra i es va amagar darrere de elles.
Van esperar tots en silencia a que ocorregera alguna cosa. pero no. Tot estava tranquil.

Pamela-: Que ha sigut aquest soroll?

Jaime-: Pareix un grunyit dels no-morts.

Jones-: Es el meu estomac...no he esmorzat i tinc gana.

Poc mes aten a Jaime per a que no li arrancara el cap a Jones per l'esglai.

Pamela-: ara que ho pense ens estem quedant sense menjar, deuríem anar a la cantina per a mirar si ens queden subministres.

Aitor-: Bona idea. el grup de recollida estarà compost per Jaime, Pamela, Paula, el nou i jo. No tardarem mes de 30 minuts. si tardem mes tanqueu les portes .

Tots els que havia anomenat Aitor es van apropar a la taula on fabricaven les armes i tots van agarrar una especie de pistola feta amb un des-odorant i un encenedor. van descobrir que era la manera mes eficaç per a acabar amb ells.

Al cap de 5 minuts, quan ja van estar tots equipats amb armes i un tipus de escut fabricat amb fusta, van eixir per la porta indecisos.
Jones estava molt nerviós després de observar la escena que avia ocorrit amb Pamela minuts avanç, el que menys volia era tornar-se a trobar amb un d'aquells dimonis.

Capitol 7

Van entrar ,a Jones li va cridar molt l'atenció  com la gent a partir de tot el que s'encontrava en aquell espai el convertia en armes per a lluitar contra els zombis. El xic tan misteriós de la porta que tenia un parxe a l'ull es va presentar:

Aitor:-M'anomene Tilla, Aitor Tilla ,segurament m'has vist en alguns dels  patis, t'assentes prop nostra.
Jones:-Si et dic la veritat no me'n recorde si t'he vist o no, per cert, soc Jones, Paco Jone.
Pamela :-Heu acabat? Treballem o ens prenem un cafè?
(Pamela s'en va anar a la segona taula o estaven treballant amb cadires ,meses i estanteries )
Jones: Una pregunteta, Pamela es de deure molts cafès no?
Aitor:-JAJAJAJA Te'n  deu un?
Jones :-Ara dos JAJAJA.

(Aitor i Jones s'en van anar a ajudar-les. Jones va arribar a la primera taula acompanyat de Aitor i ell va procedir a presentar-los a tots)

Aitor-:Aquest es Jones .

(Tots van a començar a dir els seus noms)

-Jo soc Paula ,pots cridar-me Pau
-Jo Jaime i preferisc que treballes a perdre el temps.
Aitor:No li fages ni cas, esta esgotat i  preocupat, i açò es una mala combinació.Vine, anem amb Pamela.

Capitol 6

Quan van eixir estava tot tranquil. Van avançar recte direcció a les escaletes que donaven al bar del institut. Jones es va amagar a un canto esperant que Pamela li dona-se permís per a avançar, ja que ella estava mes experimentada en el tema zombie. Van avançar tots dos a un altre canto darrere de la biblioteca, quan de sobte un zombie va aparèixer per la esquena de Pamela i li va agarrar. Ràpidament, ella va donar-li un cop de karate i  amb un desodorant i un encenedor va acabar amb la no-vida del zombie que volia menjar-se-la.

JONES: QUE MERDES HA SIGUT AÇÒ??????

PAMELA: ja t'ho he dit, ara tens la prova definitiva de que açò es un infern. Anem avançant avanç de que aparega el seu company.

(referint-se a un zombie que estava menjant-se a una netejadora uns metres mes allà)
 

van arribar a la porta de la biblioteca i Pamela, mes nerviosa que mai va donar tres cops a la porta.

ANÒNIM: CONTRASENYA?!

PAMELA: Ni en 100 anys aconseguiré aprovar ètica.

ANÒNIM: Correcte.

(es van escoltar un sorolls com de  darrere de la porta i un xic amb un partxe a l'ull dret)

Capitol 5

 Capitol 5.

En un principi no va cedir  però va insistir molt i li va contar amb tant de detall el que ocurrie fora que no li va quedar altra que creure-la.
    
JONES:-Es broma?

PAMELA:Tonar-li la trompa al xic.Que pesat ets amb el mateix.

JONES:-Val et crec.Que fem?

PAMELA:Jo vaig a intentar arribar amb vida on estan els demés refugiats.

JONES:Després de tirar-te damunt meua et marxes com si no hagués passat res?

PAMELA:No,si vols et convide a un cafè.

JONES:-Ho anote per si de cas sortim amb vida d'aquesta.Me'n vaig amb tu.

PAMELA:Com em mosseguen per la teua culpa em menjare el teu cervell primer. Encara que em quede amb fam.

Pamela li va explicar una serie de coses que tenia que fer per a no cridar l'atenció dels zombies.Quan Jones va comprendre el que Pamela li va explicar es van decidir a eixir del bany.